Dilluns 3 de desembre. Primer dia laborable amb servei de trens “normalitzat” a la línea C2-Sud. Jo, que ja no me’n refio de res, per si de cas m’he agafat l’últim dia de festa que em quedava aquest any. Només hauré d’anar a Vilanova a mig matí, a fer un parell d’encàrrecs que portava temps deixant de banda.

Al arribar a l’estació, prop les 11.30, me’n adono que, efectivament, tot ha tornat a la normalitat diària de Renfe:

“…debido a un incidente en la estación de Barcelona – Sants, los trenes destino Vilanova estan fuera de su horario habitual, circulando con retrasos de hasta 20 minutos…”.

Com a mínim t’ho diuen en castellà, per que identifiquis ben clarament qui t’està prenent el pel. Fan bé, és un detall.

Després de 42 dies sense servei ens adonem que ja hem passat del caos extraordinari, el de llevar-se una hora abans i arribar una hora després, el d’anar d’excursió en autocar pel Baix Llobregat com si anéssim a la Pobla de Lillet a veure nèixer el riu que dóna nom a la comarca… al caos ordinari i ja tan nostrat, el d’haver d’agafat dos trens abans del que tocaria perque ja saps que si no arribaràs tard, el d’haver de patir per que megafonia no torni amb la cançoneta de marres i el d’haver de pensar que som un país de tercera, gràcies al carinyo amb que ens gestionen des de Madrid.

Al final, quan concertem una cita haurem d’especificar: “a les 12.00 hora de Renfe, es clar”, així el nostre interlocutor ja sabrà que podrà esperar sentat.

Com deiem: primer dia de normalitat.